Notícies

S’ha validat una nova eina que podria facilitar la detecció precoç del càncer de pàncrees, un dels tumors més agressius i difícils de diagnosticar a temps. L’equip d’investigadors, amb un paper destacat del PADO, han desenvolupat l’eina, l’anàlisi estadística i la integració de les dades epidemiològiques. L’estudi, publicat a la revista Journal of Epidemiology, ha verificat un sistema de puntuació basat en 24 factors epidemiològics que permet identificar persones amb més risc de desenvolupar càncer de pàncrees.

El treball s’ha centrat en persones amb alt risc familiar de patir aquesta malaltia, validant-se amb dades de gairebé 300.000 participants del UK Biobank. Els resultats mostren que les persones amb puntuacions més elevades tenien més probabilitats de presentar lesions sospitoses detectades per ressonància magnètica. Per això, estratègies com aquesta poden ser especialment útils per focalitzar els esforços en grups de risc elevat.

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/42160519/

El grup de Càncer Hereditari de l’ICO-IDIBELL continua treballant per millorar l’estratègia diagnòstica de casos de càncer hereditari no resolts, aplicant en aquest cas, un algoritme propi per revelar mutacions complexes, difícilment detectables. L’enfocament d’aquest estudi està basat en l’optimització de les eines bioinformàtiques actuals (GRIDSS) i ha estat publicat a la revista European Journal of Human Genetics. L’estudi, liderat per la Dra. Conxi Lázaro, ha comptat amb la participació de la UBOP (David Cordero, Ania Alay, José Marcos Moreno i María Ajenjo).

doi: 10.1038/s41431-026-02016-x

Els dies 29 i 30 d'abril, el consorci europeu TANGERINE, liderat pel Dr. Víctor Moreno, ha celebrat la seva reunió de seguiment final a l'Hospital Henri Mondor, en Créteil, a França.

Aquesta iniciativa, iniciada en 2023, reuneix equips provenint de 5 països (Espanya, França, Alemanya, Romania i Israel) amb l'objectiu de desenvolupar una eina d'intel·ligència artificial capaç de predir la resposta i toxicitat a la immunoteràpia en pacients amb diferents tipus de càncer.

Aquest estudi ha estat finançat per l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) corresponents a l'actuació de "Projectes de col·laboració internacional" que financen les actuacions del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), mitjançant el projecte AC22/00021, per la Fundació Científica de l'Associació Espanyola Contra el Càncer mitjançant el projecte TRNSC213877MORE, i per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Enllaç al projecte.

Un nou estudi liderat per investigadors del PADO, publicat a la revista científica Environmental International, ha aportat llum sobre la interacció específica entre genètica i ambient en el risc a desenvolupar càncer colorectal.

El desenvolupament del càncer colorectal no depèn d’un sol factor, sinó que és resultat d’una interacció complexa entre la genètica, l’entorn i l’estil de vida individual. La investigació, liderada pel Ferran Moratalla com a primer autor, ha posat el focus en l’efecte que té l’exposició prolongada als trihalometans, un subproducte habitual del procés de potabilització de l’aigua, en el risc a desenvolupar càncer colorectal. Segons els resultats, s’han identificat variants genètiques que podrien modular la resposta de l’organisme als trihalometans i influir en el risc a desenvolupar aquest càncer. En particular, s’ha observat que una variant relacionada amb el gen LRRC8B podria tenir un paper rellevant en la resposta biològica als trihalometans, augmentant la susceptibilitat al càncer colorectal i modulant el risc a desenvolupar tumors.

Són necessàries més investigacions per confirmar els resultats obtinguts i explorar els mecanismes biològics implicats en el lligam entre l’exposició als trihalometans, la genètica i el risc de desenvolupar càncer colorectal.

Enllaç a l'article

L’Institut Català d’Oncologia ha celebrat aquest passat mes de febrer, la segona Jornada MTB del Campus Bellvitge, una trobada multidisciplinària dedicada a analitzar l’evolució dels Molecular Tumor Boards (MTB) i el seu impacte en la oncologia de precisió. La sessió ha reunit professionals de l’àmbit assistencial i de la recerca del campus per compartir experiències i coneixement, posant el focus en la transferència del laboratori al pacient i en l’anàlisi de casos clínics reals. Entre els membres assistents i organitzador de la Jornada, ha estat present el David Cordero, coordinador de la UBOP, i el seu equip. Al llarg de la jornada s’han presentat diversos casos clínics i s’han abordat qüestions clau com l’accionabilitat de les variants, les troballes secundàries d’origen germinal i el valor del treball col·laboratiu en projectes de recerca, així com fer èmfasi en la necessitat d’optimitzar els circuits diagnòstics i afrontar els nous reptes.